Saint-Omer

 

Saint-Omer és un film d'Alice Diop que he pogut recuperar gràcies al grup de cinèfil de Vilanova que fa sessions tots els dijous i dimarts, a l'hora que faig classe d'alemany. És el primer film narratiu de la seva realitzadora, tot i que ja tenia una dilatada experiència en el camp del documental. Explica el judici fet a Laurence Colly una jove senegalesa que ha abandonat a la platja i deixat morir la seva filla de quinze mesos. Al judici assisteix un altre jove d'origen africà, Rama, novel·lista d'èxit i professora de literatura. Rama està embarassada de quatre mesos i té una relació traumàtica amb la seva mare. El film alterna les escenes del judici, mostrades sempre amb una gran sobrietat, i les escenes de Rama cada cop més pertorbada emocionalment. El judici no tracta d'esbrinar que ha passat, sinó perquè Laurence ha fet el que ha fet; la mateixa Laurence diu al començament que espera que el judici servirà per respondre aquesta qüestió. Laurence vivia amb el pare de la nena, un home blanc, ja gran, jubilat. Les versions que tots dos tenen de les seva relació són contraposades però el fet cert és que la nena oficialment no existia, mai no va ser inscrita enlloc, i cap dels dos coneixia la família de l'altre. Aquesta indefinició és característica del personatge de Laurence que es defineix com estudiant de filosofia, aspirava a fer una tesi sobre Wittgenstein, (cosa que la seva tutora universitària no aprova perquè troba que Wittgtenstein és un tema molt allunyat d'una noia senegalesa) però que no ha estat matriculada enlloc la major part del temps.

El film por provocar valoracions molt contraposades, però sense treure la raó dels que esperen més en termes narratius, jo crec que té el valor d'obrir moltes reflexions. Les actuacions no estan gens dramatitzades i les actrius semblen més aviar "models" en el sentit bressonià del terme. L'autora fa un film judicial en el qual no sabem finalment el veredicte del jurat, però això finalment no és important, perquè cap veredicte servirà per ajudar a enfrontar-.nos amb l'horror de l'infanticidi. Potser perquè l'infanticidi és una de les coses de les que com no es pot parlar, val més guardar-ne silenci. Tanmateix allò que va comprenent Rama és que la possibilitat de l'infanticidi està lligada a la maternitat i que no constitueix en absolut la seva negació, com compren en el seu ordinador una nit d'insomni mentre veu l'escena culminant de la Medea de Passolini protagonitzada per Maria Callas. A més al film surt un altre tema important que és el de la dificultat d'accedir a les persones més enllà dels estereotips cosa que es fa palesa quan el jutge instructor introdueix al judici el tema de la bruixeria, una possibilitat que difícilment hagués estat considerada en el cas d'un francés "de debó"