De la rectitud

 

Llegint el Critó em crida molt l'atenció el judici que fa Sòcrates de Critó, del qual diu, segueixo la traducció castellana i caldria mirar quin és el terme grec, que té molt bona voluntat però això en el seu cas és perillós perquè li manca rectitud. A alguns sofistes li diu, potser, de tan grosses però poques vegades de més. El tema però és determinar que entenem com a un home recte i Sòcrates apunta dues nocions que possiblement no són suficients però si necessàries. Ser un home recte passa per aprendre a no acceptar una opinió simplement perquè és la de la majoria, en primer lloc, i en segon lloc a no instituir els diners com mesura de tots els altres valors. Des de la meva experiència vital em sembla que Sòcrates té raó. En tot cas, i per acabar, aquest judici tan negatiu sobre Critó, un home tan estimat i proper, no deixa de ser una manera de qüestionar el propi personatge de Sòcrates d'una manera molt anàloga a la que hom pot trobar al final del Fedó