Terra baixa (reconsrucció d'un crim)

 

    Veig al teatre principal de Vilanova a veure terra baixa (reconstrucció d'un crim), que fou estrenada al TNC aquest mateix any. Més o menys és una representació de la terra baixa d'Àngel Guimera. Dic, més o menys, perquè aquesta funció comença amb el final de l'obra teatral: comencem veient la mort del Sebastià a mans del Manelic i després ens són introduïts dos personatges nous: una periodista d'un diari important barceloní i un jutge especialitzat en crims socials. La periodista ens mostrarà la investigació realitzada pel jutge. Els interrogatoris  que aquest farà per esbrinar que ha succeït permet de representar la resta de les escenes de l'obra en forma de flash-backs. També ens és explicat en el decurs de l'obra quin fou el destí de Manelic i Marta després del seu crim i de la seva fugida. Suposo que aquesta manera de fer té l'avantatge de ser familiar a un públic acostumat a les escenificacions d'investigacions policials, entre el reportatge i la ficció, ara tant de moda

    La introducció dels nous personatges ens permet fer una lectura, potser possible però no freqüent, de l'obra de Guimerà des d'una perspectiva política-social. Allò que veu el jutge essencialment és una mena d'atemptat anarquista. El personatge de la periodista serveix per presentar la figura de Marta des d'una perspectiva feminista. Una periodista en un diari barceloní de primera línia no és massa versemblant històricament però és la mateixa mena de raonament que inventa filosofes a l'Occident medieval europeu i llavors potser millor no dir res. Del contrast entre la terra baixa i la terra alta, allò que per exemple interessa els productor alemanys de la UFA per fer una versió dirigida per Lenni Riefenstahl, no se'n parla gaire. L'obra està prou bé formalment, el ritme és àgil, els decorats estan ben trobats i el nivell dels actors és alt, però em va molestar l'excés de didactisme que condueix a voler explicar quasi tota la història de Catalunya a partir del text de Guimerà. El meu distanciament fou molt gran quan veié que la darrera escena es desenvolupa a la platja d'Argelers el febrer de 1939 on es retroben la periodista i la Núria, l'única habitant del Mas que recolza efectivament la Marta, quaranta dos anys després, que són molts anys i molt més en aquells temps.