Si jo fos la mena de persona que, des de fora, puc semblar que sóc, els meus plans d'escriptura en els propers deu anys passarien per transmetre el que sé, amb l'esperança de contribuir a alguna mena de transformació i millora d'algun improbable lector. Malauradament tot aquest anys no m'han donat per gaire i en faria molt si pogués resoldre les meves contradiccions que són molt variades tot i que fonamentalment ara m'amoïnen dos: en primer lloc com conciliar dues posicions en les que vull creure i em semblen ben fonamentades, però que, com a mínim en un cert sentit, són oposades: l'escepticisme envers el jo defensat per gents com Hume, Buddah o Parfit i la consideració de l'altre com a absolut que vaig trobar a Levinas i que mai he deixat de tenir present. La segona qüestió és decidir quina valoració em cal fer de la il·lustració; pensar si el seu fracàs era inevitable, i d'altra banda si era un projecte que realment valia la pena. De fet, després de 34 anys de començar un curs parlant del pas del mite al Logos, començo a sospitar que aquest pas no sols no cal, sinó que és una forma perillosa de fatxenderia. O dit altrament que el meu temps i la meva cultura m'han ajudat a prendre una posició envers la religió que hauria de ser reconsiderada (no parlo especialment del cristianisme).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.