No tinc un cos; sóc un cos. Aquesta era la lliçó de Merleau-Ponty. Des del meu punt de vista, i el de la majoria de la meva generació, una tesi incontrovertible. Des de Merleau-Ponty sabem més que abans de com funciona el cervell humà. Del que hem aprés no s'infereix res que permeti considerar com a probable una refutació d'aquesta tesi. Llavors com cal interpretar l'afirmació de què hom té un cos equivocat.? Si prescindim de consideracions religioses, les religions fins i tot les que s'ignoren com a tals, són sempre més o menys dualistes, l'única manera de donar-li sentit és pensar que l'error no és el cos, sinó un mateix. I si l'error és un mateix, ni la cirurgia ni cap emparellament pot ser la solució. No hi ha respostes simples pels problemes complexos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.