As bestas

 

Veig As bestas el film de Rodrigo Sorogoyen que ha estat un dels grans èxits de la temporada. De Sorogoyen recordo haver vist El Reino, que em va agradar mentre la veia però que no va deixar cap empremta duradora a la meva memòria (cosa que no implica cap judici de valor atès l'estat decadent de la meva memòria). As bestas és, per a una espectador de la meva edat i condició, essencialment un western. Fer un "western" espanyol a Galícia és geogràficament coherent, com en el cas català ho era fer Alcarràs. El caràcter de western és aquí més clar perquè la confrontació entre els acabats d'arribar i els nadius és al centre del film, mentre que la presència dels colonitzadors està força elidida al film de Carla Simon.

La confrontació al film de Sorogoyen és entre uns camperols gallecs de les muntanyes orensanes i un matrimoni neorural francès que vol fer agricultura ecològica i reconstruir les cases abandonades del poble per fer venir més neorurals. La diferència més importants amb Alcarràs és que mentre al film català els indis (és a dir els pagesos lleidatans) són més aviat simpàtics i estan presentats des d'un punt de vista moderadament rousseaunià, en el film de Sorogoyen, els habitants del llogarret s'assemblen a algunes de les versions més negatives del salvatges, la del Western de tota la vida. El conflicte està, en part, causat per la xenofòbia dels aborígens, però sobretot per l'oposició dels francesos a signar un contracte per a construir un parc eòlic que requereix la unanimitat de tots els propietaris de la vall. Les perspectives del matrimoni neorural, Antoine i Olga, són molt diferents a la dels seus veins: per ells el parc eòlic és la destrucció de la seva utopia i el seu projecte i un atemptat contra la seva fe ecologista. Per Xan, l'antagonista fonamental del que fa una interpretació impressionant Luis Zahera, és l'única possibilitat de lliurar-se d'una vida de misèria i treball físic aclaparador redimint-se amb la compra de un taxi i un pis a Orense. Per tal de defensar el seu més modest, prosaic i profà somni Xan i la seva família fan accions del tot execrables, però no crec que hom els pugui negar el seu punt de raó, cosa a la que també ens pot ajudar la poca gràcia que fa el pseudo-romanticisme d'Antoine i Olga.

L'Orense de finals del segle passat no és l'Oklahoma del segle XIX, però la guàrdia civil que surt a la película no és massa més efectiva que figures com, per exemple, el sheriff de Shimbone a Liberty Valance. Els seus representants dominen certament millor la retòrica del políticament correcte que el personatge interpretat per Andy Devine, però són igualment efectius i, a més, menys imparcials. La primera hora del film és possiblement millor que la segona amb una bona dosificació de la tensió dramàtica i una magnifica recreació de la vida tavernària rural