Mi abuelo americano

 

Mi abuelo americano és el primer llibre de Juana Gallardo vella coneguda des de fa molts anys. El punt de partida és l'interès pel seu avi, mort trenta anys abans del seu naixement a la ciutat de Detroi on havia anat des del seu poble d'Extremadura a treballar a la factoria Ford. De fet el llibre són dos llibres, aquí también hay jazmines, es la història de l'avi Francisco des de 1920 quan deixa Extremadura fins 1928 quan mor a la vora del llac de la ciutat. L'altre llibre Maleza és una reflexió de la seva neta tant sobre el procés d'escriptura del llibre com sobre la seva condició també d'emigrada, doncs també ella deixà el poble als déu anys per anar a Barcelona on ha fet la seva vida. Hom pot llegir els dos llibres per separat o entrellaçant la seva lectura amb la clau que la autora forneix a la introducció com Julio Cortázar també ens proposava a la seva Rayuela. De fet, dades fefaents sobre l'avi Francisco hi ha poques llevat d'una molt important: a la meitat de la seva estada va prendre's unes vacances al poble on va engendrar el seu fill petit, el pare de la Joana. Sabem també que els somnis de prosperitat no van reeixir gaire doncs el seu legat fou poca cosa. Juana inventa la vida de l'avi pensant com un home d'aquell moment podria enfrontar-se a la vida d'una ciutat com Detroit, llavors el centre de manufactura automobilística més important del món, una ciutat més que moderna, acollidora de gents que venien de l'edat mitjana. Juana inventa una vida possible la qual li serveix també per mostrar aspectes del Detroit del moment, més enllà de la descripció de la factoria, com la popularització de la música de jazz, l'expansió de la màfia jueva o la discriminació racial.

La segona part del llibre m'ha fet molta més impressió per la manera radical en que l'autora expressa la seva vulnerabilitat, tot exposant les pors i el desarrelament que, si no han definit ni determinat la seva vida, per això es pot parlar de felicitat al darrer capítol, sempre han estat presents. En aquest sentit la segona part explica un procés d'alliberament exercit mitjançant aquesta recreació de l'avi que suposa un retrobament amb els fonaments més íntims d'ella mateixa.