Decision to leave

 

Decision to leave és el film que li valgué a Park Chan-Wok la palma d'or al millor director al darrer festival de Cannes. Hi vaig anar al cine, Zumzeig, sobretot perquè tenia un record esplèndid de l'única pel·lícula que havia vist d'aquest autor, la seva incursió al cine de vampirs, Thirst.En aquest cas es trobem dins de l'àmbit del cinema noir i més en concret prop de films com Vertigo o Basic Instint, les quals expliquen la història de policies atrets per la persona que investiguen sospitosa en aquest cas d'assassinat. La major part de les crítiques han destacat la bellesa de la posada en escena i això és indubtable. Tota la composició és d'una bellesa formal exquisida i quasi sempre molt original, no havia vist mai el mon des del punt de vista d'un peix a la peixateria. També és prou bona la definició dels personatges, ser humans complexos de motivacions no sempre evidents. Malauradament penso que la superposició de temps i la indistinció entre plans subjectius em feia la narració de vegades confusa, tot i que en aquest cas la confusió no impliqui avorriment.