Sovint apareixen als diaris o a la televisió notícies sobre persones grans que patien el conegut Síndrome de Diògenes i quan hom accedeix a casa seva, trencant sempre una continuada solitud, troba la seva llar atapeïda de tota mena d’escombraries i andròmines. Espero que jo no arribaré mai a aquest punt però em sembla que els sentiments dels meus successors, previsiblement els meus nebots, quan entrin a la llar de l’oncle-padrí traspassat no seran gaire diferents. Encara que potser no hi haurà escombraries, és un fet que la casa està plena de llibres i pels habitants del nou temps, els que seran la gent normal, els llibres no seran gaire més que escombraries i sense discussió andròmines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.