La part del problema

 

Abans d'ahir hi havia una concentració sindical a la plaça de Sant Jaume. Jo no hi he anat. Fonamentalment per una raó pràctica. Malgrat que tinc encara una certa llibertat de moviments no em sembla prudent estar gaire més de 24 hores lluny de Vilanova i aquest hagués estat el cas dimecres. D'altra banda malgrat la meva gratitud envers els sindicat i el meu afecte a alguns dels seus membres, m'ha estat bo el prendre'm una distància que no podia tenir quan anava pels centres i em creia, em volia creure, tot el que deia. Vist des de fora em sembla evident que la major part dels punts que defensem quan parlem de qüestions pròpiament educatives no només són un bon punt de partida per a generar un moviment on s'unifiqui tot el professorat, sinó que és més aviat adient per començar una guerra civil entre el professorat. La major part del professorat és gent normal i ho deixem aquí doncs aquesta expressió no permet sentir-se, en principi, ofès a ningú. Veure des de fora significa sobrepassar un límit intrínsec a la mateixa naturalesa d'un sindicat que per definició ha de defensar a tots els professors, doncs, el meu punt de vista és que cap anàlisi pot prescindir del fet que ara mateix els professors es defineixen millor com a part del problema que no pas com a víctimes. O pot fer-ho però utilitzant silencis poc esclaridors.