The ox-bow incident

 A la filmoteca fan tot aquest estiu un cicle anomenats “horitzons del western”. Si hi visqués aquí, hi aniria cada tarda. Com que visc com visc, aniré quan pugui. Ahir vaig poder i vaig reveure, cosa que no devia fer des de més de trenta anys,  the ow-bow incident. Un film molt atípic en el Hollywood dels quaranta, normalment no gaire agosarat en enfrontar-se a les qüestions més difícils de la problemàtica social americana. La que es tractada a la pel·lícula és una de les més dures: el linxament. El film explica la captura i el linxament de tres persones innocents, interpretades per Dana Andrews, Anthonny Quinn i Francis Ford, i la reacció de la turba lintxadora quan se n’adonen del que ha fet. Hem parlat del coratge polític mostrat en fer aquest film. Evidentment ningú no pot estar a favor, en principi, dels linxaments per la qual cosa tampoc haver debat. Això posa el film en el problema de poder ser massa moralitzant. De fet, està a prop però el redimeixen dues coses: d’una banda, la posada en escena de William A. Wellman, un dels directors més importants del cine americà clàssic, relativament poc reconegut i un treball d’escriptura del guió, d’una qualitat literària que ara per ara en el nostre temps és inassolible. Totes dues coses es veuen molt bé en el clip de més amunt. El protagonista és Henry Fonda que en aquest film feu un dels papers que més varen contribuir a convertir-lo en la figura emblemàtica del pensament liberal americà, tot i que el seu personatge en realitat no és, tampoc no pot ser, gaire resolutiu. Aquest és el western clàssic preferit de Clint Eastwood, cosa gens estranya, atesa la descripció de la multitud i la valoració que es segueix de la democràcia feta al film.