Lectures de primavera i hivern (XI): Pedra, paper, estisores

 

Pedra, paper, estisores és el darrer recull de contes de Maksim Ósssipov que com l'anterior, el crit de l'ocell domèstic, ha estat traduït al català per Arnau Barrios i publicat pel Club Editor. Óssipov és de professió cardiòleg, si fa no fa és de la meva edat i va poder viure uns anys als EEUU a la dècada dels noranta. Ha estat actiu en l'oposició a Putin des del començament de la guerra de Donbas i Crimea, que no ha estat aquest any, com es podria deduir del que diuen els mitjans de comunicació. Els contes d'Óssipov no tenen trames que expliquin grans esdeveniments, més aviat expliquen petites situacions des de les que els protagonistes s'han d'enfrontar al que ha estat la seva vida. Tots plegats són un retrat de l'experiència col·lectiva més devastadora possiblement de la història, que ha estat la viscuda pel poble rus. Óssipov és gran literatura per dues raons. En primer lloc per la seva facilitat de construcció de personatges. Els seus contes no són gaire llargs mai però són prou perquè ens fem una idea molt clara de qui són, de quina és la veritat d'aquestes gents. Possiblement Óssipov es beneficia del seu ofici capaç de donar un coneixement de la situació humana dels que no s'explica res a les facultats de filologia. També de ser continuador d'una tradició que ha excel·lit des del XIX en això. La segona pel valor moral del seu treball. Rússia és una societat que no creu en res, perquè res fa de contrapés al nihilisme neoliberal engendrat a finals del segle XX, a diferència del que relativament passa a les societats occidentals. Tanmateix l'aspiració a al bé i la bellesa sempre hi és als seus personatges, malgrat que la situació objectiva. Els faci possible. La lectura d'Óssipov no només serveix per passar una bona estona de lectura sinó per recordar-me que una de les coses que em queden per fer abans de morir-me és aprendre una mica de rus.