Lectures de primavera i hivern (X): La naissance de la pensée scientifique. Anaximandre de MIlet

 La naissance de la pensée scientifique: Anaximandre de Milet és el títol del llibre amb que el científic italià Carlo Rovelli fa un homenatge a la figura del pensador que normalment va segon a les llistes cronològiques de filòsofs. Hi ha dos motius essencials que farien d’Anaximandre el primer científic. La primera és que molt probablement és la primera mostra de pensament crític. Anaximandre no comença de zero, però tampoc es limità a seguir fidelment allò exposat pel seu mestre i sabé anar més enllà compartint el mateix pressupòsit bàsic de cercar una explicació unitària de la multiplicitat de fenòmens naturals. La segona raó és que la noció d’apeiron implica que Anaximandre veié clar que una explicació de la realitat sensible pressuposa tenir en compte nocions que estan mes enllà d’aquesta realitat sensible,que no podem validar un punt de vista limitat per la feblesa de la nostra experiència. AIxò li permet un gran avanç conceptual com establir que la terra flota en l’espai. Encara podem afegir una tercera que consistiria en que fou Anaximandre el primer en definir amb claredat la noció de llei natural. Rovelli per escriure el llibre ha fet un gran esforç de documentació i estudi del context del pensador de Milet, que serveix de fonament al seu punt de vista. La tesi és clara i difícilment discutible llevat dels que entenen que la ciència es redueix a proposicions verificables, grup que inclou malauradament molta gent, per exemple, els docents que fins ara he trobat de les ciències pel mon contemporani. Pel contrari Rovelli entén que el científic ha de conviure amb una absència radical de tota certesa. L’antinaturalitat és un tret compartit per la ciència i la filosofia. No hi ha pensament científic, ni com va mostrar Descartes filosòfic, sense admetre la possibilitat de que allò que ens sembla més evident no es mostri finalment fals.