Consideracions sobre el que tenim a sobre

 El Ramon em va enviar aquest interessant vídeo del que n’he tret tres conclusions:

1/ Per raons econòmiques essencialment allò que anomenem quan parlem d’Europa és d’Alemanya i els seus comparses. Dit de manera grollera, arrenglerar-se amb els que sempre acaben perdent, amb l’excepció del futbol, no sembla una bona tria. Dit de manera més seriosa, si en aquest país tenim l’experiència del que costa superar una dictadura de quaranta anys, no ens n’hem acabat de sortir, tampoc no pot ser fàcil superar el fet de ser un país ocupar durant, al menys, 45 anys com és el cas d’Alemanya

2/ Fa mig segle un jove demògraf francès, Emmanuel Todd, ens advertia de la fallida a mig termini de l’imperi soviètic després de l’estudi de les seves estadístiques, com ara, la de mortalitat infantil. Ningú no li feu gaire cas llevat dels soviètics, que ja no van tornar a publicat segons quines estadístiques. Trenta anys després en un assaig prospectiu Todd considerava que l’única sortida viable per Europa era un enteniment amb el llavors nou estat rus que té precisament allò que als europeus ens manca. Tot sembla indicar que encara que ningú no li fes cas, tenia tota la raó.

3/ El fracàs dels EEUU a llocs com Irak o a Afganistan ha tingut com una de les seves causes la manca de gent integrada a la cultura del lloc. Aquest problema no el tenen a Europa on la major part de les elits han estat educades pels americans i no semblen tenir capacitat per pensar fora del que ells prescriuen. Hom ha assenyalat el greu error de perdre la nostra capacitat productiva material deslocalitzant les nostres fabriques a llocs com Xina, però es parla menys, i ha estat més greu, la deslocalització de la nostra producció intel·lectual que ha suposat mimetitzar les estructures de la universitat americana, en el fons, la mort de la universitat europea, no gaire més que un zombi amb pretensions.