Une sortie honorable és el títol del llibre en el que Eric Vuillard ens explica la guerra d'Indoxina. Vaig conèixer Vuillard quan va publicar el seu llibre més conegut el sanament desmitificador, l’ordre du jour., amb el que va guanyar el premi Goncourt. Vuillard pot ser potser un historiador discutible, però és evidentment un bon escriptor capaç de donar missatges potents amb una prosa molt àgil i entenedora. Mesos després de la lectura d’aquest llibre retinc el començament on ens explica la visita d’un inspector de treball de la tercera república a la factoria de Michelin. Recordem que hom pretenia llavors que els nadius eren com francesos i que França era el país que havia inventat tots els valors positius de la civilització moderna. La visita va raonablement bé però l’inspector es va entestant en obrir portes tancades rere de les quals apareixien treballadors asiàtics lligats a estranys instruments que t’obliguen a mantenir posicions poc natural. No conec en profunditat la legislació laboral de la tercera república però és segur que no contemplava la tortura com un mitjà legítim de disciplina laboral. A la tercera d’aquestes troballes, quan la incomoditat de l’inspector ja era evident, decidí intervenir el metge de la factoria, explicant que hi havia un problema de disenteria a la fabrica i que estava provant mitjans per ajudar al buidament dels intestins.
Les raons dels vietnamites, cambodjans o laosians per la independència no requereixen gaire més explicació. Després d’aquesta entrada el llibre explica moments de la campanya militar, la desfeta francesa, i del debat polític a Paris, apuntant a la conclusió que no és sol només que França no pogués guanyar la guerra, sinó que no estava mancada dels mitjans per lluitar-la. L’actitud francesa és un exercici esglaiador d’autoignorància i setanta anys després els europeus no som tan diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.