Lectures de primavera i hivern (IX): Requiem pour un empire défunt: Histoire de la destruction de l'Autriche-Hongrie

 

La història de la destrucció de l’Austria-Hungria de François Fejtö és un altre dels llibres amb els que he passat les poques hores mortes d’aquest curs. L’autor és un bon narrador que feu en el seu moment, el llibre és de finals del segle passat, un gran esforç de documentació. Quan començava la carrera Jordi Sales ens instava a oblidar-nos del que sabíem dels autors abans de, i per tant sovint en lloc de, haver-los llegit. La utilitat  de la lectura d’aquest llibre té un propòsit semblant. Tothom sap que l’imperi austro-hungar era un residu medieval, anacrònic que acabà on mereixen acabar tota aquesta mena de coses .... a la paperera de la història. L’enfocament de Fetjö és un altre, emfatitzant que l’imperi era una realitat amb molts contrastos i contradiccions però en cap cas el monument reaccionari que hom ha dit, especialment en comparació amb els altres estats contemporanis de l’època. Possiblement, aquesta és la idea de l’autor, la seva continuïtat hagués permet desenvolupar formules que ens haguessin situat molt més a prop de l’ideal d’unitat europea compartir per tots els europeus no especialment oligofrènics. No és una casualitat que la idea d’aquesta desmembració, fonamentalment originada a Massaryk i Benes els pares de la moderna Txecoslovàquia fou acollida, recolzada i desenvolupada pel país que menys interès podia tenir, i té, en aquesta unitat europea, els EEUU