Lectures de primavera i hivern (XII): le temps des gens ordinaires

 

Le temps des gens ordinaires és el darrer assaig de Christophe Giuly després del precís retrat de l'estratificació social post-moderna de No Society Hom pot entendre el seu llibre com una defensa del populisme, que tindria expressió en moviments com el de les armilles grogues o el triomf del brexit, entès com un moviment de defensa enfront d'unes elits, totalment despreocupades del bé comú, ja siguin les de dretes o les d'esquerres. Un moviment de reacció després dels atacs a les classes populars propiciats per les solucions donades a les primeres crisis de nostre segle. Els referents de Giuly per orientar el seu treball empírics són clars: d'una banda, el imprescindible llibre de Lasch sobre la revolta de les elits; d'altra banda, la continuació de les reflexions d'Orwell o Michéa sobre els sentiments de solidaritat vius a la gent comuna que són l'únic antídot possible contra l'egoisme liberal. El trencament ha tingut formes diverses com la completa autonomització de les classes populars envers els discurs del media dominants que ara per ara han perdut la major part de la seva capacitat d'imposar els punts de vista oportuns, per exemple, mantenir la fantasia d'una classe mitjana cada cop més llunyana d'unes majories social que estan proletaritzant-se. Giuly insisteix en l'error estratègic de les esquerres, que volen fer servir els mateixos esquemes del segle passat quan ens trobem en una situació oposada: no es tracta de demanar una major part d'un pastís que està creixent, sinó de mirar de revertir un retrocés. Més important però és l'error d'insistir en les causes del racisme, de l'ecologisme que tal i com s'articulen equivalen en la pràctica a una defensa de les classes privilegiades. La paradoxa del progressisme és que mentre afirma, amb raó, que una societat no pot mantenir-se si refusa integrar la diversitat social en el seu projecte, efectua precisament aquest refús amb les classes populars

A final Giuly assenyala com un dels principals problemes del moment la regressió cultural de les nostres classes dirigents, palesa a tot arreu, i que està intrínsecament lligada al triomf del neoliberalisme. La seva confiança en la gent comuna li fa pensar que una recuperació de la noció de bé comú seria possible, en un escenari futur del qual dos trets definidors seran la sedentarització i un envelliment de la població que ha de acabar definint un cert retrocés demogràfic.