Malats del cel al Grec

 Al grec vaig a l’espectacle malalts del cel on un grup d’artistes ret homenatge a Jaume Sisa, el mateix dia que l’ajuntament de la seva ciutat natal li ha lliurat la medalla d’or al mèrit artístic. En un escenari decorat com un envelat una dotzena més o menys d’artistes, alguns han repetit, han anat tocant totes les cançons del disc. En general, tots han fet molts bones versions mantenint amb suficiència un equilibri entre la seva personalitat i la de l’homenatjat, però això ha estat possible per un treball extraordinari de la banda formada per a l'ocasi i dirigida per Gregori Ferrer, un treball gens fàcil per què l'àlbum és més aviat heterogeni però no hi ha cap cançó on no hagin estat un suport magnífic. Després de la darrera versió, una de les millors de la nit tot i que seria injust destacar molt intensament a algú, de Maria Arnal i Guillem Gisbert cantant els anys. La Ludwig van ha fet una versió molt rockera d’una de les cançons preferides pels seguidors de Jaume Sisa, Coristes i numismàtics (Quin Carandell ja havia fet la seva versió de la ratlla de l’horitzó). El final de festa l’ha obert quimi Portet tocant la primera comunió. Al cor del final s’han sumat totes les veus i finalment s’ha produït el moment més esperat quan Jaume Sisa ha sortit finalment a l’escenari per recitar els versos que clouen la cançó, els quals en aquest context agafen un clar caràcter de comiat

Vés vianant
En so de pau
Vés foraster
Vés-hi el primer

Omple el farcell
De noves veus
Renta't les mans
Amb jocs d'infants

Podria haver estat un moment ben melancòlic, en un cert sentit ho va ser ,però es va reprendre el cor final de tots plegat i el mateix Sisa es va afegir ballant amb entusiasme. Un gran encert és que ningú va dir un mot en tota la nit. No tenia sentit que ho fessin els artistes i clarament Sisa no en tenia ganes de caure en sentiments inhòspits La primera vegada que vaig veure en directe Jaume Sisa estava a punt de deixar l’institut perquè acabava el COU, dimecres vespre també acabo de deixar l’institut molt més definitivament. A mi les paraules no em calien.