Retour à Reims

 

Retour à Reims és un documental, que aquests dies es projecta al Zumzeig, de Jean Gabriel Periot basat a la novel·la autobiogràfica  del mateix títol del filòsof i sociòleg Didier Eribion. Periot pren una direcció de treball poc usual doncs generalment les novel·les són adaptades com films de ficció i no pas com documentals, però això li permet un treball formalment molt reeixit, molt ben equilibrat entre les imatges d'arxiu i seqüencies molt ben triades de diversos films de l'època. El documental té dos parts: a la primera es rememora les condicions de vida de la classe treballadora de Reims. Moltes de les evocacions són esgarrifoses i ens recorden que la diferència amb les condicions de vida més miserable que ara associem al tercer mon, és només de dues generacions. La segona part, centrada en l'actualitat, ens explica com la mare del protagonista, i com ella gairebé tota la gent treballadora de Reims, ha passat del PCF de Marchais al Front Nacional de Le Pen. La tesi de l'autor és que el lepenisme no creà res, sinó que aprofità un sentiments, racistes i xenòfobs, que sempre havien existit i que permeteren als treballadors vertebrar una identitat després que l'esquerra en el poder, sense força ni recursos per fer canvis reals, prengué l'opció de fer veure que com que la classe obrera havia desaparegut, també ho havien fet els seus problemes