Trump segons Empoli

Pels que hem estat la vida entera mirant d'ensenyar a llegir és un text desencoratjador però aquí és on estem i en el fons potser hem estat sempre: 

Donald Trump, ja que parlem d'ell, és una forma de vida extraordinàriament adaptada al moment actual. Un dels seus trets, del qual els seus assessors, en homenatge a una època passada, encara es queixen en veu baixa, quan n'haurien de fer palmetes , és que mai no llegeix. Ni llibres, bons per a museus, ni diaris, que van pel mateix camí; L'internauta més ingenu no dubtaria a classificar la imatge d'un Trump instal·lat en un seient del seu jet o en una butaca a Mar-a-Lago amb un llibre a la mà, en comptes d'una pantalla o una hamburguesa, entre les deep fakes més estranyes imaginables. El problema que molesta els seus assessors, quan hauria de delectar-los, és que Trump ni tan sols llegeix les notes d'una pàgina o mitja pàgina que li donen per preparar-lo per a una entrevista, resumint els elements essencials del tema en qüestió. Trump ni tan sols mira aquestes notes. Ni una pàgina, ni mitja pàgina, ni una sola línia. Només funciona per via oral. La qual cosa representa un repte considerable per a qualsevol que vulgui transmetre-li fins i tot el més mínim coneixement estructurat. Però què importa, ja que el que importa per sobre de tot és l'acció, de la qual el coneixement, com sabem, és un dels pitjors enemics.

Un entorn caòtic exigeix ​​decisions agosarades que captin l'atenció del públic alhora que sorprenguin els oponents. Trump és, en essència, només una altra il·lustració d'un dels principis immutables de la política, que tothom pot veure: pràcticament no hi ha cap relació entre el poder intel·lectual i la intel·ligència política. El món és ple de gent molt intel·ligent, fins i tot entre especialistes, politòlegs i experts, que no entenen absolutament res de política, mentre que un analfabet funcional com Trump pot aconseguir una forma de geni en la seva capacitat de ressonar amb l'esperit de l'època.