Ensayos sobre el mundo del hampa (relatos de Kolima VI)

 

        La setmana passada vaig acabar una tasca que havia començat fa uns quants anys, no sé ben bé quants: llegir el cicle complet dels relats de Kolima de Varlam Shalamov. Shalamov fou un escriptor rus que va estar una bona part de la seva vida als camps de treball soviètic. Primer de 1929 a 1931, acusat de troskista per difondre el testament de Lenin, i després de 1937 fins a 1951, primer per activitats contrarrevolucionaries i després en aplicació de l'infame article 58. Després de l'alliberament com a pres, encara romangué a Sibèria fins a la mort de Stalin. A l'època de Kruschev quan ja tenia 49 anys fou rehabilitat però tenia la salut molt malmesa. Els contes són una descripció de la vida als camps i sovint consisteixen simplement en mostrar una anècdota o una situació. Sense recordar cap en concret, el conjunt és excepcional. El sisé volum que ara he acabat és diferent, doncs més que contes es tracta de petits assaigs on estudia una part significativa dels presoners dels camps, els que en castellà són qualificat de "hampones", els delinqüents comuns i ordinaris que formaven una societat diferenciada i enfrontada a la resta de la humanitat. Fou un grup molt important en la repressió dels polítics, especialment després del 1937 quan varen descobrir que assetjar i matar trotskistes, és a dir fer els que els agradava fer i normalment se'ls prohibia, havia passat a ser una activitat patriòtica. Em sembla un assaig recomanable pels interessats a la reflexió moral. Ara mateix estic llegint un llibre de McIntyre, mort aquest mateix mes, on es preocupa pel fonament biològic de la moral, En aquest cas tenim un grup humà amb una moral específica construïda però en completa oposició al que podem tendir a pensar que són els sentiments naturals humans i tanmateix són humans.... Entre els papers deixats hi havia un quadern escolar ratllat on havia escrit un balanç del que havia après. Transcric algunes de les que m'han fet més impressió. En algun cas coincideix amb coses que he arribat a pensar. Mai en res que hagi viscut, cosa que, imagino, fa una identificació discutible.

QUE HE VISTO Y COMPRENDIDO EN LOS CAMPOS

1/ La extraordinaria fragilidad de la cultura humana, de su civilización. El hombre se convierte en una alimaña en tres semanas: si soporta un trabajo duro, el frio, el hambre, las palizas...

3/ He comprendido que la amistad, el compañerismo, nunca nace en circunstancias duras, duras de verdad, con riesgo de tu vida. La amistad nace en condiciones difíciles, pero soportables (en un hospital, no en una mina)

7/ he comprendido que el hombre se ha convertido en hombre porque físicamente es más fuerte, más resistente, que cualquier otro animal; en el Extremo Norte ningún caballo resistia el trabajo

8/ He visto que el único grupo de personas que se comportaban de manera algo humana entre el hambre y las humillaciones eran la gente religiosa, los adeptos de las sectas, casi todos, y la mayoria de los popes

9/ Los primeros en corromperse son la gente del partido y los militares

18 / He comprendido porque el hombre vive no de esperanzas - no hay esperanza alguna-, ni por la fuerza de su voluntad- que bobada-, sino gracias al instinto, al sentido de autoprotección, gracias al mismo principio por el que se rigen el árbol, la piedra o el animal

31/ He sabido que el mundo no se ha de dividir entre buenos y malos, sino entre los cobardes y los que no lo son. El 95% de los cobardes son capaces de cualquier villanía, de vilezas mortales, ante una débil amenaza

36/ He aprendido a planificar mi vida para el día siguiente, no más.