Only angels have wings

     Reveig Only angels have wings de la que ja havia parlat als temps de la pandèmia. Segurament és agosarat afirmar que és el millor film de Hawks, tot i que jo penso que sí. Si fa dos dies parlava de la dicotomia entre els seus westerns i les seves comèdies, diria que aquí hi és el millor dels uns i dels altres. Sí que em sembla del tot indiscutible que aquest film conté les millors escenes mai filmades per aquest director. Jo destaco dues que ahir vaig veure amb tanta emoció com la primera vegada. La primera la mort de Joe, l'aviador que vol sopar el vespre amb Jean Arthur, esplèndida en la seva planificació, la descripció de l'accident i el moment posterior quan Cary Grant es menja l'entrecot que havien preparat pel seu infortunat company. La segona la mort de Kidd, Thomas Mitchell, rodada per Hawks en un estil tenebrista que subratlla la magnifica escriptura de Jules Furthman. Tant l'una com l'altra mostren aptituds dels personatges fàcilment designables com estoiques; un estoïcisme però no del tot coincident amb l'estoïcisme pret-à-porter dels llibres d'autoajuda que es fa passar com llibres de filosofia.