Anatomia d'un suicidi

     Veig al TNC Anatomia d'un suïcidi. L'obra explica la història de tres dones d'una mateixa família, marcades pel suïcidi de l'avia que d'alguna manera marca un camí d'autodestrucció per la filla i la neta. L'obra té una posada en escena inusual perquè la història de les tres dones és explicada simultàniament en un escenari dividit en tres parts tot i que cadascuna de les parts representa la mateixa casa on passa l'acció òbviament en temps diferents. No es pot negar que això atabala una mica perquè forçosament s'escapa alguna cosa i la posició en el pati de butaques, aleatòria, determina que segueixes més una història que una altra. Ofereix, però l'oportunitat de fer cors i rimes entre els diferents personatges que són útils per perfilar la tesi plantejada sobre l'heretabilitat dels traumes familiars. El muntatge em sembla molt millor que un text que no grinyola però del que queda poc després de la representació. Com no podria ser d'una altra manera en un muntatge del TNC, l'obra acaba sent políticament congruent amb la ideologia imperant, cosa que es fa evident en el seu afany de mostrar els aspectes més sinistres de la maternitat.