Religió, wokisme i dualisme

 

        L'altra dia en un dinar amb un amic, també filòsof, sorgí la qüestió de què ens amoïnava dels woke, quan moltes de les tesis associades a aquest moviment, preses una per una i detalladament, no estan tan lluny de coses que hem aprovat o com a mínim no ens provocaven gaire indignació. Pensant-ho més a fons, i també molt humianament, diria que no són tan les tesis, com la manera en què es diuen; una manera que em sembla suggeridora d'una incipient religiositat. Això em porta a una consideració personal. Pel meu origen sempre m'he sentit connectat amb el laïcisme. No sé si sempre de manera conseqüent, però constant. Durant trenta quatre anys m'ha tocat moltes vegades explicar les concepcions del ser humà i sempre he sentit que estava donant testimoni d'un progrés intel·lectual quan explicava Merleau- Ponty, com l'autor que ens va ensenyar que no tenim un cos, sinó que som un cos. Conciliar aquest sentiment amb els que diuen que tenen un cos equivocat, m'és difícil i només li trobo sentit si aquesta afirmació es fa des d'un plantejament que no pot ser qualificat sinó com a religiós.

Ara bé, també és cert que en un cert sentit enganyava els alumnes perquè Merleau- Ponty tampoc no deia res de tant nou. Jo certament no tenia present el que va dir Sant Tomàs en el seu comentari de la primera carta de Sant Pau als Corintis(XV;1,11)

Puesto que el alma es parte del cuerpo del ser humano, el alma no es la totalidad del ser humano y mi alma no es yo

Un text que deixa clar , tot i que molta gent en pot tenir problemes amb això, que ser cristià no té una connexió especial amb creure en la immortalitat de l'anima, sinó amb la creença en la resurrecció del cos.

De totes maneres més enllà del que defensen en concret tinc poques dubtes que el moviment woke no va en una direcció incorrecta si apunta a la formació d'una nova religió, cosa que podría definir el futur de manera més que probable. Poc possible però que jo arribi i que aquesta religió sigui per mi.