L'altre dia parlava de Snyder, críticat per alguns per ser un historiador que parla de filosofia, cosa objectable pels idiotes que pensen que no s'han de barrejar coses diferents. Avui estava llegint la biografia intel·lectual que Harris ha escrit sobre David Hume, que és el treball més important sobre l'escocès fet aquest segle, i veia com remarca que la seva Historia de Gran Bretanya en els seus dos primers volums té quasi un únic propòsit: mostrar que mai no ha haver una constitució originària dels saxons i que després de la conquesta Anglaterra fou un estat feudal sense més. Volia acabar doncs amb el mite de la singularitat anglosaxona que era la idea fonamental del ideari, del xovinisme ,"whig" l'arrel del que el segle posterior anomenaria nacionalisme. (sembla que jurar o apel·lar a pseudo-constitucions medievals és una patologia fàcil de propagar com ens ho mostra també la història del nostre país) Si la filosofia és essencialment la lluita del logos contra el mite, cal que el filòsof es sàpiga moure a l'àmbit on els mites neixen i, des temps del romanticisme, aquest àmbit és la història
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.