En un cert moment del seu llibre sobre la llibertat Snyder assenyala que Nos tranquiliza la idea de que nuestros impulsos se traducen automàticamente en el bien general. No hi podria estar més d'acord fins al punt que de fet aquesta era la tesi principal del meu llibre sobre Locke on allò que pretenia explicar era com per tal d'assolir aquesta tranquil·litat Locke bastia una metafísica des de epistemologia centrada en la noció del límit del coneixement i una teologia providencialista que actualitzava en en el context de la nova ciència la vella noció de la cadena del ser. Religiosament Locke era un minimalista i el seu artefacte teòric permetia perfectament la substitució de Deu per la naturalesa. No és tant però que es prescindís de la fe, sinó que fou substituïda per una fe expressada de manera diferent. Fou una operació d'èxit indubtable i que encara en té. Si més no a nivell emocional, doncs intel·lectualment sempre ha estat difícil de mantenir. Precisament per això, jo sempre vaig pensar que la filosofia de Locke no és de primerísima línia, entenent aquesta en el seu temps per Descartes o Spinoza, tot i que el seu interès històric suporta perfectament la comparació amb aquestes. Em resta la sospita que potser la més elaborades intel·lectualment tampoc tenen en el fons una funció diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.