Conclave

 Vaig a veure Conclave un film d'Edward Berger que es correspon exactament al nou títol doncs explica tot el procés de l'elecció d'un Papa. Fonamentalment es centra en la descripció de les estratègies dels diferents cardenals per arribar a ocupar el càrrec, teixint un relat on l'esperit sant és del tot absent i predominen les maniobres "polítiques" en el sentit degenerat que avui donem al terme. El film ha tingut molts bones crítiques, personalment penso que és un exemple de narració eficaç però sense res que m'atragués especialment. És una pel·lícula enfocada a un gir final sorprenent que em sembla poc versemblant però del tot oportú des del punt de vista de la coherència amb el Zeitgeist. Entre les coses més destacades hi és el treball dels actors, comandats per Ralph Fiennes, fent el paper del secretari organitzador de l'elecció i mantenint un duel interpretatiu interessant amb Stanley Tucci, el cardenal lider del sector progressista, al qual ell és també proper. Fiennes compon un personatge sense ombres que potser no acaba d'encaixar en una narració que es vol crítica. En definitiva, el film és un bon producte per la seva audiència que no és pas la dels fidels catòlics, sinó els que han trencat amb la religió i necessiten, de tant en tant, confirmar que no es van equivocar. Un dels punts d'interès del film més indubtables és el seu caràcter documental en tot el que fa referència al ritual i cerimonial vinculats a aquest peculiar procés d'elecció,