Seven chances

         Divendres veig a la filmo seven chances, el film interpretat i dirigit per Buster Keaton fa ja cent anys. És una projecció amb acompanyament de piano en directe i a la presentació la interpret, Anahit Simonian, es congratulà del fet que la sala sense estar plena, té una entrada molt més que decent. Més important però és que molt dels espectadors són gent jove que sembla passar-s'ho molt bé. Seven Chances explica la història de James Shannon un jove advocat extremadament tímid incapaç de declarar el seu amor a la noia que estima. El pobre Jimmy a més ha estat víctima d'alguna mena d'estafa i està a un pas d'entrar a la presó per deutes. En aquesta situació rep la notícia de que pot heretar set milions de dòlars amb la condició d'estar cassat a les set de la tarda del seu vint i setè aniversari. El dia que se n'assabenta és precisament aquest dia. La seva declaració és tan maldestra que la seva estimada el refusa i aleshores comença una cursa enfollida per trobar algú amb qui cassar-se aquella tarda, mentre que la noia es repensa i envia un missatger poc diligent per concertar el matrimoni pel vespre. Stanley Cavell ens explicà que a la comèdia americana el matrimoni és el senyal de la maduració personal, cosa que és efectivament el tema de fons de les pel·lícules. En aquest sentit, sembla que el film de Keaton té un paper pràcticament seminal i molt més accelerat que qualsevol altre doncs Keaton ha de madurar, i sí que ho fa, en unes poques hores. Sí la primera part del film es recolza en els intertítols per poder plantejar la comèdia. La segona en pot prescindir completament, és purament visual i d'un dinamisme aclaparador. Fonamentalment és una persecució del tot enfollida on darrera de Keaton hi ha una nombre elevadíssim de dones vestides de núvia que aspiraven a pujar a l'altar amb ell, després d'un absurd anunci a la premsa. És una exhibició de Keaton com a cineasta i també com a atleta i prou absurda, tota ella, com per deixar clar perquè fou el cineasta preferit dels surrealistes. Seven chances fou seguida després d'un grup de pel·lícules tant o més excel·lents. És una pena que cometés l'error de lligar-se a finals de la dècada amb la MGM en un contracte llarg i que aquesta companyia no sabés que fer amb ell després de l'arribada del cine sonor.