The platinum blondle

     The platinum blondle és un altre dels títols del primer periode de Capra. En aquest cas va poder comptar amb una les que després seria una de les grans estrelles dels anys trenta, Jean Harlow. La pel·lícula es centra a un periodista que coneix, desenvolupant el seu ofici, una noia de l'alta societat. Tots dos s'enamoren (l'interès de la noia en gran part és motivat per desinterès del noi vers els diners) i acaben contraent matrimoni contra l'oposició de la família. Tots dos pertanyen a mons diferents i la noia acaba sempre imposant la seva voluntat i apartant el jove de la seva vocació i de les seves amistats fins que ell reacciona i acaba abandonant-la per anar-se'n amb la seva companya de feina, que fins llavors era tan sols això fins al punt que ell sempre li deia pel seu cognom, Gallagher. Gallagher és Loretta Young. El periodista és Robert Williams que feia el seu primer paper protagonista i ho feia prou bé. Malauradament fou també l'últim, perquè morí d'una peritonitis quatre dies després de l'estrena. Harlow era la noia de bona família, cosa que des del meu punt de vista és el més fluix del film, perquè jo no l'acabo de veure com "upper class", més aviat tot el contrari. Tot i que només signa els diàlegs, aquest és el primer film on Capra treballa amb Riskin i per això resulta molt fàcil de connectar amb els posteriors molt més recordats. El tema central aquí és la diferència de classe. No es presenta un antagonisme tràgic, però si es deixa ben clar que la decència i la humanitat pertanyen a les classes més populars. També queda clar que l'estratificació social, com ho veuen Capra i Riskin, és essencialment ètnica, estant d'una banda els WASP i de l'altre tota la resta. Capra era segurament una mica mesquí, per exemple perquè a les seves memòries sempre ninguneja Riskin i tots els seus guionistes, però era un director esplèndid i pels que no em creieu, només cal veure l'escena de més amunt. Trenta anys després Godard seria l'apoteosi de la modernitat fent coses prou semblants.