American Honey és el film americà d'Andrea Arnold, la directora britànica que vaig retrobar el mes passat amb la reestrena de Bird. Explica la història de Star una adolescent que abandona la seva família disfuncional per unir-se a un grup de joves que viatgen pel mid-west venent subscripcions a revistes, comandats per una emprenedora no gaire més gran, Krystal, però amb tota la mala llet que cal per fer diners. El viatge és dilatat per les extensions del país i per la durada de la pel·lícula, tres hores quasi, que jo no em vaig capaç de justificar. La veritat és que em vaig avorrir veient-la i em sembla molt menys interessant que els altres treballs de la director. Assenyalaré però tres coses que em van agradar i que per tant vull retenir: la primera és l'interès documental del film com testimoni de que la potència dominadora mundial té un greu problema de pobresa infantil, perfectament reflectit al film. La segona és que Arnold treu molt partit dels joves no professionals que tria per protagonitzar els seus films, en aquest cas Sasha Lane i finalment que una escena que sí em va agradar és en la que Star guanya els seus primers diners, quan en un dinar amb tres texans militants els hi guanya una aposta consistent en menjar-se el cuc d'una ampolla de Mescal. (una bona part de l'escena es veu al trailer) Sorprenentment hi ha una part de la crítica, o al menys de la ressenyada per l'aparell promotor, que parla d'un film optimista, cosa més o menys equivalent a parlar de la dimensió redemptora de les lobotomies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.