Al museu Picasso fan una exposició sobre els artistes catalans a Paris entre 1899 i 1914. Com és el cas sempre en aquesta mena d'esdeveniment, potser no es tracta tant de veure les obres en si mateixes, com de seguir el fil del relat projectat pel comissariat, del que les obres exposades en són la il·lustració; de fet, les que veia a Londres fa deu o quinze anys tenien molt de cerimònia religiosa. Aquí es tracta de la celebració de Paris com capital de la modernitat europea, més exactament atesa la dada utilitzada per cloure el període, com la darrera capital europea. Com poden donar testimoni Garcia Lorca o Fritz Lang, el seu lloc el va agafar quasi immediatament New York. París era el centre del món artístic i des d'una Barcelona que començava a obrir-se a la modernitat, després de la relativa pacificació de la restauració borbònica, es mostrava com un referent indiscutible. Molts artistes hi anaren, costaria trobar algú de significatiu que no passes per la capital francesa, i a la majoria no els va anar gaire bé, alguns com Rossinyol, tingueren un èxit moderat però continuat i un triomfà per tots plegats, prou com per fer pensar que els catalans, espanyols, havien conquerit Paris i per això aquesta exposició es fa al museu Picasso amb una bona part de fons del mateix museu.. A Paris hi havia en abundància moltes coses llavors novíssimes i nous modes d'organització socials i el treball dels artistes triats ho il·lustra de manera eficaç i interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.