Heidrych
va morir assassinat a Praga l'any 1942 i com era de preveure les
conseqüències foren terribles per a la població de Praga, però
també l'oportunitat de dos exiliats alemanys residents a Califòrnia
de fer la seva aportació a la lluita mitjançant un film de
propaganda a partir d'aquests fets. Els exiliats eren Fritz Lang i
Bertold Brecht i el film Hangmen also die, on se'ns explica
els dies posteriors a l'atemptat centrant-se en la figura de l'autor
de l'atemptat, un metge, i de la família que l'acull la nit del
succés durant el toc de queda. El repartiment és prou curiós,
encapçalat per secundaris habituals: Brian Donlevy com el metge,
Anna Lee, en una rara aparició fora de la Ford Company, és la
protagonista femenina i Walter Brennan és el pare de la noia, el cap
de la família que l'amaga després de l'atemptat, i un dels 400
ostatges que han de ser executats si no apareix l'assassí. Brennan
fa un registre del tot oposat als dels films de Hawks pels que el
recordem més i està perfecte com a intel·lectual just i coratjós
Crec
recordar que Brecht no estigué del tot satisfet amb aquesta feina.
Òbviament el seu estil no era del tot congruent amb el que es podria
trobar als productes ordinaris de Hollywood. No recordo gaire finals
feliços a les obres de Brecht, cosa que d'alguna manera si es
produeix en aquest film on els col·laboracionistes tenen un cert
èxit, tot i que la vida de la major part dels ostatges Brennan
inclòs, acaba sent sacrificada. A més va tenir problemes amb el
sindicat de guionistes que no el va voler reconèixer com a autor del
guió. Lang, en canvi, si estava satisfet d'haver treballat amb
Brecht i d'haver posat en pantalla algunes idees molt originals, com
el diàleg on Brennan explica la necessitat de ser prudent amb el que
es diu o la inserció del poema en el clip de més amunt. Més enllà
de les servituds imposades pel film de propaganda i d''una certa
caiguda de ritme en la part central, em sembla que el film és un bon
testimoni de l'indiscutible geni de Lang, un dels cineastes que varen
descobrir i millor van aprofitar la capacitat del cinema per
construir la història a partir de detalls mitjançant significatius
primers plans ,moltes vegades d'objectes. En aquest film veiem que
la seva capacitat per construir escenes de tensió no era inferior a
la de Hitchcock, que considerava Lang un dels seus mestres i el film
és molt clar, reflectint aquí tant la seva personalitat com la de
Brecht, en mostrar situacions complexes moralment com la que viu
Donlevy quan dubta de si lliurar-se o no als alemany sper salvar 400
vides. Els nazis a la pel·lícula apareixen tan odiosos com volien
els seus autors. Tot i que potser alguns catalans contemporanis
podrien fer una altra mirada doncs el régim de Heydrich, com ens
explica Xavier Massó, al seu darrer llibre fou el primer en
organitzar un ensenyament competencial.
