Una raza imaginaria. Breve Historia de la judeofobia

 

        Llegeixo el llibre Una raza imaginaria. Breve historia de la judeofobia de Shlomo Sand, eminent historiador, catedràtic emèrit de la Universitat de Tel Avi i autor de la molt recomanable The invention of jewish people. Sand tria un terme clar però poc utilitzat, judeofobia, en contra del més esperable terme antisionisme. La raó és contundent. No havent cap indicació ni senyal de què existeixi alguna cosa semblant a una raça semita, quan parlem d'antisionisme acceptem el marc mental elaborat pel racisme occidental i dut a la seva màxima expressió pel nazisme. L'autor fa el que diu el títol, un recorregut per les expressions anti-jueves des de l'aparició del cristianisme fins el genocidi nazi i una mica més enllà, doncs l'Holocaust és un fet oblidat fins a la guerra dels sis dies, és a dir, quan Israel necessita justificacions per consolidar un trencament flagrant del dret internacional. Els fets que explica són més o menys coneguts i els explica de manera àgil i entenedora. Jo m'ho he passat bé retrobant vells amic com Agustí d'Hipona, partidari de maltractar amplament els jueus però sense atemptar contra la seva vida, Erasme, Voltaire, Immanuel Kant o, desmentint el tòpic que la judeofòbia és de dretes, figures com Bakunin i Proudhon. (en aquest casos, clarament l'odi als jueus era en realitat odi a un sol jueu, que en realitat tampoc era jueu) Shlomo però en la seva exposició segueix la seva habitual lluita contra els mites del sionisme. I així si en el llibre anterior ens mostrava que no hi ha cap indici per pensar una expulsió massiva del poble jueu. a l'època de l'imperi romà. Aquí emfatitza un fet clar a la història de les religions. El judaisme no precedeix al cristianisme sinó a l'inrevés. Ha estat doncs una religió consolidada en el temps de dominació de l'altra i ha hagut de conformar-se com una religió de resistència. Per posar una data significativa Constantí en la seva legislació va prohibir les conversions al judaisme i la predicació de la seva religió, cosa que ens dóna una imatge del judaisme molt oposada a la corrent. També és molt significatiu el paper decisiu dels autors cristians en consolidar el mite de l'expulsió.

        La part dedicada als segles XIX i XX explica el sorgiment del sionisme i l'aparició de la fonamentació "cientifíca" del racisme. Aquí la tesi fonamental de Sand s'expressa bé mitjançant la intuïció d'Orwell quan afirmava que molts jueus sionistes no li semblaven més que antisionistes a l'inrevés. El sionisme és un episodi més de la, no deixem de dir-ho un cop més, catastròfica eclosió dels nacionalismes i que a més no tingué d'entrada gaire exit. Només la barbarie nazi va donar un fonament a que una utopia improbable i no especialment desitjada per la major part dels considerats jueus, fos realitat. Un detall que l'autor remarca i no podem oblidar mai és, avui per avui, la major part dels jueus del mon no viuen a Israel. I, en general, hi haurà evidentment excepcions no hi viuen perquè no volen. Allò significatiu però és la convergència dels pensadors nazis i dels sionistes en la construcció del concepte de raça jueva. El llibre esmenta en especial la relació entre Arthur Ruppin,el principal defensorf de l'especificitat racial jueva i Hans Günther, el pensador nazi que volgué fonamentar les bases antropològiques de la identitat racial alemanya. El jueu considerava l'alemany el seu mestre i compartien la seva visió del mon. De fet, pocs països ha dedicat tant esforç a la fixació genealògica dels avantpassats com Israeltot i que i amb molt poc exit. No hi ha definició de la judeïtat des de l'ADN.

    Els dos últims capítols constaten que fet a Occident es pot afirmar que la judeofobia és un fenomen no desaparegut, però si molt disminuït. D'alguna manera és el sionisme el que el manté avui, doncs com diu l'acudit, israeli, fa cent anys un antisemita era el que odiava els jueus. Ara un antisemita és algú a qui els jueus odien. Constata també quelcom molt evident. El paper social que abans jugava la judeofòbia, ara ho representa la islamofòbia. L'epíleg està escrit després del 7 d'octubre de 2023 i l'autor creu que aquests fets, millor dit la resposta israelita a aquests fets, poden suposar un nou increment real de la judeofòbia o, dit de manera més precisa. L'antisionisme, una opció legítima en termes històrics i polítics, està esdevenint un altre cop antijudaisme