El tiempo todo entero

 

Aquesta cançó sona a l'obra. Podem entendre que parla de coses que passen en l'obra de Williams, però la noia fa una altra lectura

    Anar a Barcelona em comença a cansar, em cansaria menys si Rodalies no volgués posar sempre un punt d'aventura en els desplaçaments, però val la pena fer l'esforç en setmanes com aquesta. Si Dimarts en vaig gaudir molt amb el vers dantesc, l'endemà mateix vaig passar un altre molt bona estona amb el Tiempo todo entero al lliure. Sense entrar en detalls, doncs el meu germà ho explica aqui, em vaig quedar molt sorprès per la intel·ligència i el talent de Romina Paula i la seva reescriptura de l'obra de Williams. Paula ens explica el mateix i simultàniament una cosa molt diferent. Williams explicava essencialment una història individual, sembla que en gran part pròpia, mentre que Paula obre una perspectiva més general on es reflecteix no tant la vulnerabilitat d'un petit grup familiar com la d'una col·lectivitat ja no tancat a les quatre partes d'una casa, sinó en un temps de vida que nomé sembla servir per fer-lo passar. Menys important, però senyal del temps passat entre Williams i nosaltres, és el fet que la perspectiva de gènere s'ha invertit i els personatges masculins apareixen molt més passius que els femenins. De fet, el paper central tot i no aparèixer que feia el pare a l'obra de Wiliams, aquí el fa Frida Kahlo, el mediador de la noia i el fill perd el seu caràcter de narrador i a diferència del protagonista de Williams sembla incapaç finalment de deixar la seva família.