Phèdre ¡

 

    Veig a l'escenari de l'hospital de la Santa Creu la Phèdre¡ de François Gremaud.; una de les obres més curiosos i intenses que he vist aquest curs. L'obra només té un actor, Romain Daroles, que interpreta en principi un orador que ha de fer una conferència sobre la Phèdre de Jean Racine; de fet, l'espectacle es va concebre per ésser representar per a alumnes de centre de secundària. L'orador estima l'obra de de Racine i per això es veu empès mentre declama la seva conferència a anar explicant i representar-la, cosa que acaba fent completament. Així, per tant Romain acaba fent tots els personatges importants de la tragèdia, interpretant les escenes clau, i no només això sinó que explicarà molt del que es proposava com a tema de la conferència: ens explicarà la complicada genealogia dels protagonistes de l'obra, o analitzarà el mecanisme dels versos alexandrins que mai foren utilitzats millors que en l'obra de Racine.

    Phédre és una tragèdia i com anticipa l'orador mor quasi tothom. Romain representa la tragèdia amb convicció però aquesta Phèdre és una part de Phèdre!, la qual essencialment és una comèdia i ho és per l'alegria transmesa per l'actor en el seu treball. La representació és una explosió de joia causada per l'entusiasme que l'actor retroba en el text de Racine, per la intel·ligència emocional emprada per descriure les relacions i per la bellesa dels alexandrins. El treball de Romain Daroles és impressionat anant molt més enllà de la interpretació d'un monòleg, com per exemple el que va fer Servilio. Si estaria més a prop del treball de Carreras en la història d'un senglar, tot i que aquí no es produeix tant la fusió entre actor i personatge, i el primer s'imposa clarament sobre els segons (i per això triomfa finalment la comèdia)