Hangmen also die

     Heidrych va morir assassinat a Praga l'any 1942 i com era de preveure les conseqüències foren terribles per a la població de Praga, però també l'oportunitat de dos exiliats alemanys residents a Califòrnia de fer la seva aportació a la lluita mitjançant un film de propaganda a partir d'aquests fets. Els exiliats eren Fritz Lang i Bertold Brecht i el film Hangmen also die, on se'ns explica els dies posteriors a l'atemptat centrant-se en la figura de l'autor de l'atemptat, un metge, i de la família que l'acull la nit del succés durant el toc de queda. El repartiment és prou curiós, encapçalat per secundaris habituals: Brian Donlevy com el metge, Anna Lee, en una rara aparició fora de la Ford Company, és la protagonista femenina i Walter Brennan és el pare de la noia, el cap de la família que l'amaga després de l'atemptat, i un dels 400 ostatges que han de ser executats si no apareix l'assassí. Brennan fa un registre del tot oposat als dels films de Hawks pels que el recordem més i està perfecte com a intel·lectual just i coratjós

    Crec recordar que Brecht no estigué del tot satisfet amb aquesta feina. Òbviament el seu estil no era del tot congruent amb el que es podria trobar als productes ordinaris de Hollywood. No recordo gaire finals feliços a les obres de Brecht, cosa que d'alguna manera si es produeix en aquest film on els col·laboracionistes tenen un cert èxit, tot i que la vida de la major part dels ostatges Brennan inclòs, acaba sent sacrificada. A més va tenir problemes amb el sindicat de guionistes que no el va voler reconèixer com a autor del guió. Lang, en canvi, si estava satisfet d'haver treballat amb Brecht i d'haver posat en pantalla algunes idees molt originals, com el diàleg on Brennan explica la necessitat de ser prudent amb el que es diu o la inserció del poema en el clip de més amunt. Més enllà de les servituds imposades pel film de propaganda i d''una certa caiguda de ritme en la part central, em sembla que el film és un bon testimoni de l'indiscutible geni de Lang, un dels cineastes que varen descobrir i millor van aprofitar la capacitat del cinema per construir la història a partir de detalls mitjançant significatius primers plans ,moltes vegades d'objectes. En aquest film veiem que la seva capacitat per construir escenes de tensió no era inferior a la de Hitchcock, que considerava Lang un dels seus mestres i el film és molt clar, reflectint aquí tant la seva personalitat com la de Brecht, en mostrar situacions complexes moralment com la que viu Donlevy quan dubta de si lliurar-se o no als alemany sper salvar 400 vides. Els nazis a la pel·lícula apareixen tan odiosos com volien els seus autors. Tot i que potser alguns catalans contemporanis podrien fer una altra mirada doncs el régim de Heydrich, com ens explica Xavier Massó, al seu darrer llibre fou el primer en organitzar un ensenyament competencial.