Sobre els silent parties i el retrocés educatiu

 

    Alberto Olmos ha conegut fa poc l'existència de les silent reading parties i sembla que ni li agraden. Amb el que no estic d'acord amb ell és que siguin noves. A Castelldefels en feiem ja fa deu anys. Li diem temps de lectura, però com s'insistia que la lectura era exclusivament per plaer, hagués tingut sentit parlar de parties. Com que jo era un privilegiat només en feia amb segon de batxillerat i així no vaig viure mai gaire el problema de molts dels meus companys: ser els únics de la sala que volien llegir i no poder fer-ho, mentre els que podien si volien, No em vaig esmerçar doncs a fons com garant de l'ordre públic però si se'm demanava fer de censor perquè la llibertat tenia límits. D'una banda, estaven prohibides les lectures obligatòries de llengua catalana i castellana (professors d'altres matèries deien que era afavorir aquestes matèries). Els meus alumnes sovint insistien que era contradictori prohibir llegir les lectures obligatòries, cosa amb la que mostraven si més no una sensibilitat conceptual que li mancava a una part del claustre. Una altra lectura susceptible de ser censurada era el codi de circulació (el darrer any es fa 18 i es poden treure el carnet de conduir). El raonament era més difícil de justificar i imagino que es pot relacionar amb una mena de puritanisme invertit, d'altra banda molt característic del progressisme pedagògic català.

    Tot això em fa pensar a la notícia que va sortir a El Periodico sobre les xifres molt dolentes d'aprovats als exàmens teòrics del carnet de conduir, que estan en un 50%. Fa uns anys aquest examen era gairebé un tràmit fins i tot pels que s'havien quedat a l'EGB. Notícies d'aquesta mena em sembla que corroboren el retrocés educatiu negat pels savis oficials. Més esgarrifós és la idea d'algú imbuït d'aquesta saviesa que deia que allò que cal és un examen menys memorístic. No sé molt bé quin recurs pot ser alternatiu a la memòria per reconèixer un senyal de tràfic.

    Una última notícia interessant era la que sortia aquest dissabte a El Confidencial, sobre la distància ideològica entre els nois joves i les noies joves. Un dels factors que l'articulista estableix com decisiu és, la cada cop més gran, distància en els resultats acadèmics. Ho vaig escriure aquí moltes vegades i és una cosa de la que sembla que no agrada parlar, però al nostre país el fracàs escolar és fracàs escolar masculí. Raons hi ha moltes però la més important possiblement és que estan essencialment els alumnes abandonats a la seva sort, la maduresa més ràpida de les noies és un factor decisiu.