Serpico

 

Recupero Serpico de Sidney Lumet. Crec que no l'havia vist mai o si la vaig veure no em va deixar cap record. Serpico explica la història d'un agent de la policia de New York amb una trajectòria professional marcada pel seu compromís contra la corrupció policial, el qual li obligarà finalment a deixar el cos policial i el pais. La carrera de Lumet va tenir moltes pujades i baixades però amb aquest film va començar la que potser és seva millor època doncs molt poc després faria Dog Day afternoon i Network, dos dels films més representatius de la dècada. Tots dos foren grans èxits com també aquest film de 1973. En aquest cas a més la crítica va estar d'acord amb el públic. Personalment no em satisfà del tot l'estructura narrativa amb un guió segurament massa deutor de voler explicar tot el llibre que és a l'origen, però hi hi dos coses que cridaren la meva atenció i de les que val la pena prendre nota. La primera la radicalitat del film. Allò que mostra el film no és que que hi hagin policies corruptes, cosa que seria banal, sinó que en el cas de la ciutat de New York aquesta corrupció és, no tenim motius per pensar que ara sigui diferent, estructural. Aquesta tesi és molt clara al film que també dóna indicis per a pensar que aquesta estructura està molt vinculada a com s'exerceix de fet la democràcia en Amèrica; un vot per quatre anys no dóna prou força contra estructures amb tant poder real. La segona és que encara que Lumet sigui d'una generació anterior a la dels cineastes que revolucionaren el cine americà dels setanta (també el seu origen, la televisió, és diferent) el Serpico d'aquest film no deixa de ser un altre membre de la nissaga d'Ethan Edwards, herois obsessius, amb un punt patològic a la seva integritat, o no, moral. Serpico és Al Pacino. Era el seu primer protagonista després d'haver estat Michel Corleone, paper que reprendria en el seu treball següent i encara que d'entrada no tenia massa confiança en aquest paper, el film resultaria inconcebible sense la seva presència.