Carniceria Caballar

    Quan jo era molt petit al mercat de Sant Antoni hi havia una mena de comerç ara inexistent. Eren parades amb un retol que posava "Carniceria Caballar" (a més de tebeos recordo haver-me emprat molt a fons llavors en llegir els noms de les parades del mercat). Venien, com el nom indica, les despulles pel consum del que una llarga tradició, que inclou a Jonathan Swift i Robert Redford, consideren l'animal més noble de la creació. No hi ha ara d'aquestes botigues i no les havia en el temps dels meus besavis. Responien a una necessitat puntual. Quan la societat es va motoritzar de cop van començar a sobrar molts cavalls. Aquí no tenim grans espais naturals buits per deixar-los anar i es va prendre la pragmàtica solució de menjar-se'ls. La lògica és implacable tot i que pot ser desagradable. No hauríem d'oblidar les parades de carnisseria de cavall. És la clau per entendre la nostra situació educativa. No és que el poder es desinteressi per l'educació dels nens, és que no li interessen, perquè el nens essencialment poden ser tan obsolets com ho eren els cavalls, Gaza és un experiment d'aplicació d'aquesta lògica i possiblement un dels primers experiments foren els confinaments del COVID