Llegeixo
Los Balcanes en la política internacional contemporánea de
Jesús Nieto González. Segons la contraportada Jesús és doctor en
Historia contemporània i investigador especialista en el Geri del
departament de Ciències polítiques i relacions internacionals de la
UAM. Menys rellevant però més significatiu per a mi és que varem
ser sis anys companys de claustre al Cañada Blanch de Londres, també
fórem companys de junta directiva un any i durant quatre anys vaig
ser el seu llogater al carrer Saltram Crescent. Fa quinze anys que
varem plegar i tot que potser ens podiem haver vist més (més per
culpa meva doncs ara viatjo molt poc) mai no hem perdut el contacte.
Aquest llibre és d'entrada el fruit d'una vida de treball i
d'interès per aquesta regió europea amb la que Jesús té un fort
lligam afectiu.
En
una entrada d'aquest bloc comentava el punt de vista de Todd, pel
qual els Balcans són una anomalia dins d'Europa, entesa aquest com
un continent colonitzador, doncs els Balcans mateixos no han
colonitzat res i han estat gairebé sempre considerats com un terreny
susceptible de colonització. De vegades de manera grollera com és
el cas de la relació entre l'Albània i la Itàlia feixista, d'altres
més subtils com és el cas de França i el seu paper com a
prestamista. Avui el tòpic més estès es presentar la península
com un lloc desmembrat pels nacionalisme, però un examen més acurat
com el que realitza l'autor mostra que aquests nacionalismes
normalment són parasitaris de potències de vocació imperialista.
No és que això és pugui fer servir per ser més indulgent amb els
nacionalismes, però si per tenir clar que la perillositat dels
nacionalismes està en funció de la mesura de la "nació"
que diuen defensar.
El
llibre abastà el període comprés entre 1878, signatura del tractat
de Santo Stefano, i 1991el començament de les guerres de Iugoslàvia,
tot i que l'epíleg pot ser molt útil per tenir una visió clara de
la situació actual en aquella part d'Europa. El seu treball ofereix
una narració àgil, amb molta informació i que sovint invita a
aprofundir més els diferents moments de la narració. El lector por
trobar una obra de referència per qualsevol discusió seriosa sobre
l'Europa real i jo, com a amic, trobo la satisfacció de tenir un
testimoni d'una vida aprofitada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.