Hamlet Aribau

 

El cine Aribau ha estat reconvertit en teatre per representar el Hamlet que ens ofereix el grup la perla29, Hamlet Aribau. Tot i esdevenir teatre, l'Aribau continua sent cine perquè la pantalla segueix darrera de la tarima on treballen els actors i roman activa durant tota la representació: de vegades, servint de decorat, de vegades mostrant escenes de films que dialoguen amb el que està tenint lloc en l'escenari i finalment com a lloc de projecció de la videocamara que mostra la reacció d'alguns dels actors. Especialment oportú és l'ús fet d'aquest recurs en el moment en què Hamlet escenifica per la mare i l'oncle la mort del seu pare, quan la càmera es centra en allò que li interessa a Hamlet: la reacció d'aquest dos personatges. La perla29 ha fet un espectacle molt ambiciós però que no decep les expectatives i fa del tot honor a aquesta obra, una de les cimeres més indiscutibles de la literatura universal i segurament el Shakespeare més ric. El diàleg amb la cinematografia és del tot justificat perquè Hamlet és una obra sobre la representació, on tots, potser llevat d'Ofelia, són personatges de la ficció que volen construir més que sers autèntics. El deute de tota la posterioritat és inabastable i entre ells alguns dels fragments citats des del film de John Ford, admirador superlatiu de Shakespeare fins al hictcockià “north by northwest”, títol que és una cita literal d'aquesta obra. Crec que el treball d'Oriol Broggi ha estat un encer total ajudat per alguns actors que sovint treballen a la companyia com Toni Gomila o Carles Martínez. Evidentment però Hamlet no és una obra coral i és fonamental l'elecció del protagonista. Guillem Balart ha estat l'escollit i fa una interpretació molt convincent en tots els aspectes. El dia que vaig ser-hi fou clarament un dels triomfadors de la funció. Sovint les representacions de Hamlet es veuen afectades pel fet que hom pensa que com que és un gran paper ha de ser per una gran actor i els reconeguts dins d'aquesta categoria, sovint ja no són joves, cosa que no passa en absolut amb Ballart. La traducció de Joan Sellent és també esplèndida. L'obra flueix en un català, agradable, força natural i que alhora és capaç de recrear amb molta exactitud el text shakesperià. Val molt i molt la pena passar-se per l'Aribau.