Ballar
(és l’únic que) ens salvarà
és l’espectacle presentat aquest mes per la companyia El Borrego al teatre
Maldà. Segurament és l’espectacle més
original que he vist mai en aquesta ciutat i també el més sorprenent. D’entrada
ateses les dimensions del Maldà és una companyia prou gran de nou actors. Allò
que jo esperava pel que havia llegit, amb rapidesa i sense atenció abans d’anar-hi,
era un espectacle com el del film de Scola, le
bal. Hi ha però molt més. Certament
ballen molt, però hi ha un text que segueix la història de dos personatges,
Roma, nascuda la nit que Neil Armstrong va trepitjar la lluna, i el seu fill
Romul, nascut als noranta. D’alguna manera ells dos representen les dues
generacions que han crescut amb la democràcia en aquest país. Sonen diverses músiques entre les que no hi
és el jazz, (no tocaria com a representativa de l’època, en aquest temps el
jazz ja agradava només a la gent rareta) però l’esperit és plenament jazzístic
perquè poques vegades he vist un equilibri tan ben trobat entre el treball del
grup i els moments de lluïment individual que tenen, i aprofiten magnificament
els autors. La trajectòria dels dos
personatges és emmarcada històricament, es fa referència a alguns dels successos
claus esdevinguts a les darreres dècades, però tot plegat apunta a una reflexió
sobre l’existència humana, en si mateixa no gaire optimista però alleujada per
l’energia aportada pel ball dels protagonistes (en definitiva no pot valer, com
és ben sabut, la filosofia dels que no saben ballar). Tot això està acompanyat
de diàlegs amb formes teatrals amb la tragèdia (durant molt dels moments el
grup funciona com a cor) i d’un constant joc entre l’escenari i el que està
fora de l’escenari que culmina en una inversió del temps de l’obra, que comença
amb el públic fent l’aplaudiment final i acaba amb l’escenificació dels assaigs
on aquesta es comença a perfilar. Val la pena retenir els noms dels que han intervingut perquè tots
són gents a seguir: el director i autor, Marc Artigau i els actors Júlia Barragán, Alexandre Fons,
Óscar Giménez, Andrea Lizarte, Ingrid Machuca, Mariona Margarit, Júlia Morella,
Pol de la Rosa, Valentina Scapusio (meravellosa quan fa de professora sud-americana de ball)
Un dietari que va voler ser de filosofia
Total de visualitzacions de pàgina:
dimecres, 8 de desembre del 2021
Ballar (és l'únic que) ens salvarà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.