La Tempesta

 

                Veig al TNC l'adaptació promoguda pel 'Institut Valencià de Cultura de la tempesta de Shakespeare. L'adaptació introdueix elements contemporanis a l'obra, el rei de Napols i la seva colla viatgen en avió, Ariel és ara l'algoritme d'una intel·ligència artificial, els estudis de Pròsper barregen la màgia blanca amb la física quàntica, i Caliban utilitza arguments manllevats del sindicalisme per expressar el seu descontentament, però segueix les línies generals de la trama shakesperiana. Un parell de personatges, Trinculo i Alonso han estat suprimits, però no afecten especialment l'obra. El treball de Roberto Garcia li dóna molt ritme a la representació, que explora bé el joc metateatral plantejat per Shakespeare, doncs els personatges de la representació estan també ells dins d'una representació. Mentre que alguns diàlegs són molt modificats, essencialment els que mantenen Miranda i Fernando per reflectir millor una relació amorosa del nostre temps, si sentirem a Pròsper explicant-nos que estem fets de la matèria de la que estan feta els nostres somnis i declamant l'epíleg on la meta-teatralitat es fa palesa. Pròsper està interpretat per la veterana actriu Teresa Lozano. La seva interpretació no comet l'error d'oblidar que La tempesta és essencialment una comèdia, cosa que de vegades altres actors poden oblidar. L'escenografia presenta la illa de Pròsper com una mena de parc d'atraccions, idea molt ajustada al que és al nostre temps. Una representació d'aquesta mena és el treball de molt temps però l'atzar ha volgut que aquesta setmana, l'espectacle només és a Barcelona quatre dies, sigui especialment oportuna. A la resolució quan Pròsper pacte el retorn al seu lloc de duc de Milà, el rei de Nàpols explica que tot es podrà justificar fent un seguit de discursos sobre la reconciliació, un concepte pel seu caràcter agradable a la gent i que resulta del tot eficient per la tasca de manipular-los