While the city sleeps

         While the city sleeps és la penúltima pel·lícula americana de Fritz Lang. Reprèn el tema de la seva obra més influent, M, explicant-nos la història de la persecució d'un assassí en serie que és un psicòpata sexual. La història d'aquesta persecució s'explica simultàniament a la cursa entre alts executius i periodistes per fer-se amb el càrrec de director executiu d'un gran imperi informatiu, Kyle enterprises. Sí a M veiem els delinqüents prendre el lloc de la policia per defensar l'ordre, la normalitat que els cal per dur a terme als seus afers, mostrant que la gent marginada que no difereix tant al capdavall de la gent "normal", aquí veurem un grup d'elit comportar-se prescindint de tot principi moral més enllà del triomf, els diners i el plaer sensual. Com al film alemany, l'assassí pot ser definit al capdavall com una víctima sense deixar de ser una amenaça i certament acaba fent molta més por el sensacionalisme de la premsa que no pas els assassinats en ells mateixos.

        Lang ja no era el superhome que dirigia a la UFA sinó un supervivent del cine americà adaptat a treballar en les condicions que li deixaven. Si, com aquí, tenia com a estrella principal un alcohòlic, Dana Andrews, doncs ho arreglava fent-lo aparèixer ebri a quasi totes les escenes. Andrews no era un actor especialment bo, però no es pot dir el mateix de la resta del repartiment on hi figuren alguns dels millors actors de repartiment que treballaren mai a Hollywood, noms com Thomas Mitchell, George Sanders, Vincent Price o, la que possiblement és la millor de la funció, Ida Lupino.

        A l'entrevista amb Bodganovich Lang expressa satisfacció amb el resultat del film i repeteix moltes vegades que és un film honest. Entenc que honest en quan dóna un retrat plausible de com concebia ell la naturalesa humana i de com veia el seu país d'adopció. En cap dels dos casos és gens optimista, tot i que tampoc diríem que el seu tarannà és condemnatori. Com li diu a Bodganovich la gent és com és i tampoc serveix de res esquinçar-se les vestidures. És un film molt condensat que explica moltes coses en 90 minuts i per això potser la resolució de la trama criminal resulta una mica precipitada. Els 90 minuts són prou però per comprovar que Lang era una gran realitzador. Potser els seu plans d'inserció són dels més brillants de la història de la cinematografia. Aquí, hi ha un parell de molt bons mostrant-nos com es treu el tancament de seguretat d'una porta i equiparant el maníac sexual amb l'heroi del film, en principi, un americà de comportament sexual normal, si, com diu ell mateix en un altre moment del llibre amb Bodganovich, tal cosa existeix.