Veig al cine Aribau, Saben aquell, el biopic de l'humorista Eugeni realitzat per David Trueba, el germà Trueba que em cau més bé. La pel·lícula no reflecteix tota la seva vida, sinó el període entre 1967, quan coneix la seva dóna Conxita i decideix plegar del seu treball de joier, i 1980 quan és l'humorista més important d'Espanya i ha d'afrontar la mort de Conxita amb dos nens encara petits. Tanmateix, d'una manera molt elegant Trueba explica perfectament de manera implícita com havien de ser els vint anys que encara li restaven de vida. Eugeni fou un personatge irrepetible. La pel·lícula ofereix l'oportunitat de recordar els seus acudits i és evident que ell sabia fer-los increïblement bons. Fou també un personatge fosc. L'Eugeni del film és sobre tot un home esporuguit, sempre patint per no donar la talla i convençut íntimament de que no la donava. En contraposició, la figura de Conxita apareix com un ser del tot lluminós. Molt essencialment el film és una història d'amor animat per la generositat d'ella. La narració és fluida i m'ha agradat rememorar aquell temps en què sentir música en directe no era encara una cosa estranya a Barcelona. David Verdaguer fa un Eugeni del tot convincent, però la interpretació de Carolina Yuste no es queda enrere. Com a d'altres films de Trueba apareix en un paper secundari Ramon Fontserè. La banda sonora és obra de la meva admirada Andrea Motis, debutant com a compositora cinematogràfica.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.