R.M.N.

 

        Quan vivia a Londres el BFI va fer un esforç important de promoció del cine romanès. En vaig veure algunes i potser la que més en va impressionar fou 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies, una història on es recreava la història d'un avortament clandestí al temps de Ceausescu. Malgrat la palma d'or del Festival de Cannes el seu realitzador Christian Mungiu no ha tingut una carrera prolífica, per això tenia ganes de veure a la Filmoteca una projecció del seu darrer film R.M.N. que, pel que jo recordo, no es va estrenar aquí comercialment. R.M.N. és l'acrònim en romanès de ressonància magnètica nuclear. Al pare del protagonista li fan una i en un cert sentit això és el que vol fer Mungiu en relació a l'estat d'ànim dels romanesos i dels europeus. RM.N, explica la història d'un home anomenat Matias, que després de deixar el seu treball a Alemanya retorna al seu poble de Transsilvània, al lloc on viu la minoria hongaresa d'aquest país. Matias no pertany a cap de les dues ètnies, sinó que és un dels pocs que ja van quedant de la minoria alemanya. Al seu poble serà testimoni i participarà del conflicte generat per l'arribada de treballadors estrangers al poble. Allò que arriba no és de fet cap allau. En venen només tres homes provinents de Sri Lanka. Venen a treballar a la fleca industrial del poble acceptant uns llocs de treball que feien mesos que estaven per cobrir i que no interessaven a cap veí del poble. Els veïns però no accepten la seva presència i exigeixen la seva expulsió.

        Mungiu mostra que és un bon narrador i la pel·lícula es segueix bé. Potser el final no està l'alçada de la resta de la pel·lícula, però ho compensa l'haver vist una de les escenes que més m'ha impactat als darrers anys: l'assembla de tot el poble on es discuteix l'expulsió dels forasters. Mungiu fa l'escena molt llarg amb un sol pla des d'un punt de vista que no és potser el més obvi, però que li serveix per anar més enllà de l'assemblea. També l'escena del sopar de Nadal es fonamenta en un pla fix que jo crec que utilitza molt bé.

        La pel·lícula està parlada en cinc llengües: el romanès i l'hongarès que són les llengües pròpies del poble, evidentment en tensió entre elles, l'alemany, que ho havia estat i encara no s'ha perdut del tot, l'anglès, que és la utilitzada pels treballadors de Sri Lanka i la gerent de la fleca, l'única persona que es relaciona amb ells i el francès recordat pels vells i parlat per un representant de la Unió Europea que està comptant óssos i que dirà la seva representant els punts de vista del racionalisme il·lustrat, amb cap èxit, a l'escena de l'assemblea. Per això, el director utilitza sots-títols de colors diferents, segons l'idioma que estan parlant, cosa que finalment resulta mol d'agrair. L'incident amb els treballadors, va tenir lloc realment i li serveix a Mungiu per fer un diagnòstic molt pessimista sobre l'estat del seu país i del nostre continent. Possiblement Mungiu donaria la raó als antropòlegs que pensen el triablisme com natural. L'escena ja esmentada de l'assembla és en aquest sentit reveladora. En els quasi trenta minuts que dura em sembla que esgoten tots els prejudicis (els treballadors porten molts poc dies, no han creat cap problema, ni ningú els ha pogut conèixer). racistes que es poden argumentar El problema no és només aquest, sinó també que en la defensa d'aquests prejudicis utilitzen una col·lecció de fal·làcies del tot esfereidora. Hom pot consolar-se pensat que són uns pagesos incultes, però les fal·làcies no les cometen només els pagesos, sentim diem bajanades al metge o al capellà, ni difereixen tant dels arguments utilitzats pels nostres tertulians. Els europeus hem inventat la il·lustració però ben bé no l`'hem aplicada. Al film tenen una presència important els gitanos malgrat que no en surti cap; sentim moltes vegades que en el poble no hi ha problemes des de que es va resoldre el tema dels gitanos (és a dir des de que foren expulsats massivament). Dues notes personals per acabar. He començat parlant d'Anglaterra i no deixa de ser curiós que un dels arguments més emprats pels partidaris del brexit era el fantasma de l'emigrant romanès (tot i que a la pel·lícula pensen que es referien als gitanos; de fet, al començament de la pel·lícula el protagonista és insultat pels companys alemanys de la fabrica dient-li gitano, tot i ser ètnicament alemany). La segona retornant a una idea que vaig defensar aquí fa uns anys és que desmuntar la monarquia austrohongaresa fou una mala pensada