Una apologia de Tamara Falcó

 

        A quarts d'onze començo a tenir molta son. Si el dia ha estat mogut, més. Dijous passat mentre apagava la tele i em veia quasi sense forces per arribar al llit, feia zapping i vaig trobar el debat polític amb el que Pablo Motos clou el seu programa. Vaig estat cinc minuts veient-lo i vaig batre el meu record de visió de "el Hormiguero". Un dels participants al debat és Tamara Falcó. Fa un temps que surt i la seva presència ha estat objecte de molts comentaris reprovatoris. Jo no ho veig tan greu i vull explicar perquè. En primer lloc, és evident que, malgrat la inanitat i la buidor de les seves intervencions, aquestes no fan baixar el nivell del programa. Aprofundit una mica més em sembla que cal reconèixer que per expressar aquesta inanitat i buidor, Tamara ho fa sense cridar, amb un to de veu que no és desagradable i mostrant un grau d'educació normal. Si comparem amb la gran estrella catalana d'aquesta modalitat, Pilar Rahola, sembla evident la superioritat de la marquesa de Griñon. Tamara és, és clar, de dretes. Com Jeanette podria subscriure que és de dretes, "porque el mundo la hizo así". Imagino que si ets marquesa ser de dretes és una qüestió identitària i en aquest sentit la presència de Tamara en un debat polític és del tot congruent on un temps on la discussió política sembla haver-se reduït a la defensa de la meva identitat que és la millor (ni que sigui només perquè és la meva) Per acabar, és evident que Tamara no té una gran cultura, ni ha dedicat gaire estona a la fonamentació de les seves opinions. Però cal dir en benefici seu que tampoc fa cap esforç per simular que la té. Aquí la comparació amb Pilar Rahola torna a ser significativa. Tots els que hem llegit Plató sabem com funciona això i que plantejat així potser algun dia la marquesa de Griñon sabrà alguna cosa, mentre que l'antiga columnista de La Vanguardia possiblement mai no sabrà res.

.