Drive your plow over the bones of the dead

 

    Drive your plow over the bones of the dead és el títol de l'obra presentada per la companyia Complicite en el festival Temporada Alta de Girona. És una adaptació de la novel·la amb el mateix títol d'Olga Tokarczuk que guanyà el premi Nobel de Literatura l'any 2018. Indubtablement, molts dels millors moments que he viscut en un teatre es deuen a aquesta companyia i al seu director Simon Mc Burney. Els vaig descobrir fa més de quinze anys, en un espectacle extraordinari a disappearing number basat a la vida del matemàtic hindú Ramanujan i l'escrit apologètic d'Hardy. Després he pogut veure a Barcelona les seves adaptacions de Bulgakov, The Master and Margarite, i de Zweig, Das Ungeduld des Herzens. Al Barbican de Londres en el darrer període que hi vaig veure a aquella ciutat vaig poder veure The Encounter, recreació de la novel·la de Petru Popescu sobre una fracassada expedició a l'Amazònia. Com es pot veure, Complicite i McBurney treballen preferentment sobre novel·les cosa que el permet integrar al seu teatre recursos audiovisuals molt diversos i potenciar el treball no verbal dels actors, encarant el desafiament de representar allò irrepresentable. Tot això es troba a l'obra que comentem. 

    La protagonista de l'obra, també la seva narradora i l'eix de la narració perquè sempre hi és al centre, és una dóna de 65 anys, antiga enginyera i ara mestre d'anglès a temps parcial que viu a una zona rural a la frontera entre Polònia i Txèquia Fora del treball reparteix el seu temps entre l'elaboració de cartes astrals i la lectura de William Blake. És també una convençuda animalista i per tant no acaba de trobar-se en un país on la caça és l'activitat gairebé obligada. Un dia un dels seus veïns, un caçador especialment desagradable, apareix mort i és la primera d'un sèrie de morts que coneixerem des de seu punt de vista, del qual ràpidament podem inferir que no és del tot fiable. (la comparació amb la darrera obra de la que vaig parlar al Blog, Our Town, és inevitable. En aquell cas hi ha un narrador que sembla omniscient. Em sembla clar que l' opció del narrador poc fiable des del punt de vista de la intriga és molt més atractiva)

    Parlar en aquest cas de teatre èpic em sembla que té tot el sentit possible. La història de Janina, aquest és el nom de la protagonista, és la de la resistència enfront un ordre patriarcal, misogin i violent, del qual l'església catòlica és una part important. És del tot coherent, i aquí podria apel·lar al que em va ensenyar el professor Granada, la comunió entre el seu animatisme i l'astrologia, si voleu un mite que expressa una veritat indiscutible, que no som res apart de la naturalesa, sinó una part. Afortunadament el missatge seriós ve acompanyat d'un sentit de l'humor que és el major tresor britànic i que mai no deixa d'estar present al treball de McBurney. Tot el que es va veure sobre l'escenari fou extraordinari i les tres hores passaren volant. Tota comparació és odiosa, i essencialment injusta, però McBurney està molts anys preparant els seus espectacles i el resultat ho reflecteix.