Orgull és la darrera producció de laperla 29 que aquests dies es pot veure a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Està basada a un relat breu de Dostoievski versionat en un monòleg representat per Andreu Benito. El protagonista es un home ja gran ex-militar i prestamista de professió que ens explica la relació amb la seva dóna molt més jove, que jeu morta al seu costat, sabrem després que s’ha suïcidat. Havia conegut a la noia exercint el seu ofici s’aprofità de la seva desesperada situació per assolit un matrimoni desigual. Tota la seva relació girarà entre la seva resolució en mantenir la desigualtat, sense la qual no es fonamentaria la màscara amb la que s’identifica i sentiments més naturals i nobles que acaben sent finalment els perdedors. Plató definí l’ànima humana com un camp de batalla i aquesta tensió mai no s’ha descrit millor que a les obres de Dostoievski, en personatges com aquest protagonista amb una doble desgràcia: ser definitivament mesquí i saber també que ho és i que hi ha possibilitats millors al seu abast però que l’excedeixen. Benito fa un treball perfecte en el seu ritme, dicció i entonació, del tot a l’alçada de l’excel·lència literària del text.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.