Descartes o Plató pensen des de la situació d’un saber que ha fet fallida. També a Husserl li passa el mateix. En els dos primers això va lligat a una manca absoluta de concepcions sobre com es podria transmetre de manera adient. En el nostre cas hem de pensar forçosament la mateixa qüestió. Suposo que el punt de partida és que no tenim tampoc sistema de transmissió;, doncs hem plantejat universalment un problema, la universitat obligatòria, que ningú no ha sabut resoldre que hem esdevingut del tot incapaços de diferenciar entre saber i ideologia i que reduint el coneixement a l’interès, la unitat del saber esdevé una impossibilitat absoluta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.